jueves, 3 de octubre de 2019

Resum S.XVIII



1. CONTINUÏTATS I CANVIS EN LA SOCIETAT DEL SEGLE XVIII


Continuïtat de l'Antic Règim

L'Antic Règim és un sistema de relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que caracteritzen les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII.
  • Es va mantenir la societat estamental d'origen feudal.
  • Havia un sistema econòmic que es basava en l'agricultura i la ramaderia, en què l'activitat artesana i el comerç tenien cada cop més importància.
  • Tenien un sistema polític predominant, caracteritzat per la monarquia absoluta. El rei concentrava tots els poders de l'estat i el model d'administració pública estava fortament centralitzat.
  • La societat era dual, amb una minoria culta i una gran massa d'analfabets.

Alguns monarques, influïts per les idees de la Il·lustració, van impulsar reformes en diferents camps, com l’educació i les obres públiques, que van donar lloc a l’anomenat despotisme il·lustrat.
L'estructura social estamental
La societat estamental era la forma d’organització social característica de l’Antic Règim. Aquest sistema d'origen medieval, dividia la societat en tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. 
La societat tenia dues característiques fonamentals:
  • Estructura jerarquitzada que imposava l’immobilisme vertical, pel qual un membre del tercer estat no podia ascendir i pertànyer a la noblesa, llevat d’excepcions.
  • L’existència del privilegi, que permetia a la noblesa i el clergat tenir beneficis, com ara no pagar impostos directes, rebre drets i gaudir de les lleis particulars.


La noblesa es dividia en l'alta i baixa noblesa. L'alta noblesa era molt rica i poderosa, però la noblesa de províncies i la baixa noblesa molt menys. El clergat també es dividia en alt i baix clergat. L'alt clergat estava compost pels fills menors de les famílies nobles i concentrava els alts càrrecs eclesiàstics. El baix clergat estava format per persones procedents del tercer estat i moltes vegades vivia molt pobrament. I el tercer estat comprenia tota la resta de persones.


Els motors del canvi
A la majoria de països d'Europa es van mantenir quasi inamovibles les estructures socials i econòmiques de la societat tradicional de l'Antic Règim.
Els canvis van afectar les estructures demogràfiques, polítiques, socials, econòmiques i culturals de la major part de països, especialment dels de la zona occidental. El Regne Unit i França van ser els primers que van experimentar canvis profunds. Després els seguirien altres territoris. Els ritmes de transformació, però, no van ser iguals a tot arreu. Els grans motors d'aquests canvis van ser la industralització i la Revolució Francesa.

2. PREDOMINI DEL MÓN RURAL


L'agricultura

La característica principal de l'economia era el predomini de l'agricultura i la ramaderia, i el creixement progressiu i constant del comerç i la indústria artesana. La majoria de la població vivia al camp i es dedicava a l'agricultura. En general, es tractava d'una agricultura de subsistència, en terres de secà amb rendiments baixos.

La pèrdua de collites successives pel mal temps, l'esgotament de les terres, la falta de fertilitzants i la precarietat dels transports afavorien l'esclat de crisis de subsistència, períodes de fam en què augmentava la mortalitat i creixien les tensions socials.

Resultado de imagen de agriculture


El règim senyorial

La propietat de la terra estava fonamentalment en mans dels privilegiats.
  • Les terres de la noblesa no es dividien mai.
  • Les terres anomenades mans mortes no es podien vendre
  • La resta de terres estaven en mans de la monarquia, de particulars o dels ajuntaments.
La major part dels pagesos gaudien de llibertat personal, molts estaven sotmesos als forts impostos del règim senyorial. A més, els camperols havien de pagar molts altres impostos; a l'Església i a la monarquia. Això creava descontentament al camp, malestar que avançava paral·lel al d'altres sectors socials.

El desenvolupament de la indústria i el comerç

La indústria girava fonamentalment al voltant dels petits tallers artesans, controlats pels gremis. 

Van aparèixer fórmules noves de producció:
  • Putting out system: Un comerciant facilitava la matèria primera i les eines als camperols que treballaven per a ell, i deprés recollia el producte, que venia, sobretot, en el mercat colonial.
  • Domestic system: L'artesà feia d'empresari i treballava al marge del control gremial.

La monarquia va crear manufactures reials, però aquestes instal·lacions eren grans tallers artesans més que no pas indústries modernes.
  • Comerç exterior: La monarquia concedia el monopoli del comerç amb una zona a una determinada companyia comercial.
  • Comerç interior: S'enfrontava al problema del control dels gremis, a la pervivència de pesos i mesures regionals diferents i a l'existència de duanes interiors, fets que dificultaven la lliure circulació de mercaderies entre les diverses regions d'un mateix estat.

El comerç d'exterior era el que més diners donava, també era més lliure. En canvi, el comerç interior tenia una sèrie de problemes:


  1. El control el tenien els gremis.
  2. Control de pesos a les ciutats (hi ha preus diferents a les ciutats).
  3. La seguretat i els impostos varien segons la ciutat.
  4. El transport era molt lent, ja que anaven amb carros i animals, a més tenien riscos.


3. EL SEGLE DE LES LLUMS

La il·lustració

És un corrent cultural i de pensament. L'objectiu dels il·lustrats era il·luminar a la societat del seu temps amb "la llum de la raó" per acabar amb la ignorància i la superstició.

Els pensadors de la il·lustració
  • La raó
  • L'educació
  • Progrés
  • La felicitat del poble
  • La tolerància



Van haver molts il·lustrats, però els més destacats van ser:
  • Montesquieu: Volia la divisió de poders, perquè el monarca no tingués tant de poder.

Resultado de imagen de Montesquieu


  • Rousseau: Deia que l'home era bo per naturalesa, però per culpa de la societat empitjorava. Va crear la teoria del contracte social, on deia que cedien el poder als que manaven perquè ho poguessin fer.

Resultado de imagen de Rousseau


  • Voltaire: No volia parlamentarisme. I volia llibertat religiosa.

Resultado de imagen de Voltaire



La crítica a l'Antic Règim
Els il·lustrats consideraven que hi havia una societat injusta. Defensaven un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica que permetés el progrés social  a tots els individus.
Pensaven que els privilegis de les corporacions, com els gremis, eren un obstacle per al creixement econòmic.

Les idees il·lustrades es van difondre per tota Europa gràcies a les publicacions franceses a l'EnciclopèdiaL'obra  intentaba recollir tot el saber del seu temps. Per això, molts articles criticaven tradicions i creences que la raó demostrava que eren falses o injustes.



L'absolutisme i el despotisme il·lustrat



L'absolutisme era el sistema polític dominant en la major part dels països d'Europa. El rei concentrava tots els poders de l'estat (executiu, legislatiu i judicial). Aquest sistema, autoritari i centralista se sustentava en les teories de pensadors com Bossuet, que defensava l'origen diví de la monarquia. Per a Bossuet, el rei era el substitut de Déu a la terra i la seva missió consistia en executar la voluntat divina.

4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL REFORMISME BORBÒNIC A L'ESPANYA DEL S.XVIII

Felipistes contra austriacistes

Després de la mort de Carles II sense descenden cia, Anglaterra, Àustria i Holanda van intentar col·locar en el tron hispànic l'arxiduc Carles d'Àustria, més favorable als seus interessos que Felip d'Anjou.

El 1701, aquestes tres potències van formar una coalició antiborbònica anomenada Gran Aliança de La Haia.


Resultado de imagen de Felipistes contra austriacistes


L'equilibri continental

La guerra havia implicat gairebé tots els països d'Europa. La coronació de l'arxiduc Carles com a emperador d'Àustria després de la mort del seu germà, l'emperador Josep I, va facilitar l'acceptació internacional de Felip V com a rei de la monarquia hispànica.

Els tractats d'Utrecht i Rastatt van imposar el sistema de l'equilibri continental.

El reformisme borbònic a Espanya

Felip V va castigar els territoris de la Corons d'Aragó, que havien lluitat contra els seus exèrcits, amb la pèrdua de les lleis i institucions de govern, i va posar en marxa una política d'enfortiment del poder de la monarquia, basada en la centralització política i la uniformització administrativa i cultural, adaptant-ho tot al model castellà. Això es va dur a terme a través dels decrets de Nova Planta.



5. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL REFORMISME BORBÒNIC A L'ESPANYA DEL S.XVIII


L'actitud dels catalans
Inicialment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip V, però el 1705 van signar amb Anglaterra el pacte de Gènova contra Felip V. A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia ajut militar i garanties de respectar les lleis i les institucions del Principat.

La fase final i la derrota dels austriacistes
La guerra europea es va acabar amb la signatura del tractat d'Utrecht i els aliats van evacuar el territori català. Malgrat tot, les autoritats catalanes van decidir continuar la lluita, que va acabar l'11 de setembre de 1714.


Imagen relacionada


Una administració nova

La derrota de Catalunya comportà la pèrdua de les institucions d'autogovern i de lleis pròpies. A més, el rei va ordenar implantar una nova estructura política i administrativa, la Nova Planta.

El finançament

Per responsabilitzar-se de l'economia i de les finances de la monarquia a Catalunya, el rei va crear la figura de l'intendent, responsable de la superintendència, organisme encarregat d'obtenir i distribuir els recursos necessaris per mantenir l'estructura administrativa i militar del Principat.

La integració i la resistència

Les principals manifestacions de malestar i discrepància amb la nova administració van ser els opuscles i els memorials, que van proliferar a partir de 1730.

Les conseqüencies culturals

Barcelona va ser castigada amb la pèrdua de la universitat, que es va atorgar a Cervera. Es va imposar l'idioma castellà com a llengua oficial de la Reial Audiència i els corregidors van rebre instruccions per potenciar l'ús del castellà en detriment del català.


6. ART I CIÈNCIA EN EL S.XVIII


L'estil rococó
A la primera meitat del segle XVIII es va generalitzar un estil artístic barroc, molt carregat i esteticista.
En la pintura reflecteix escenes galants, temes quotidians, exòtics, l'amor i festes. A part, destacaven els colors clars. En l'arquitectura es feien molts miralls i tot el que estigués relacionat amb els interiors. L'estructura, decoratives als jardins i palaus, a més abundaven els objectes de porcellana.



Resultado de imagen de estilo rococo

El neoclassicisme


És un retorn als clàssics.
En l'arquitectura es fan més edificis públics, en l'escultura torna la bellesa, la raó i l'harmonia, tot basat en el cos humà i en la pintura es parla de temes clàssics i mitològics. Predomina el dibuix sobre el color i es dona la perspectiva lineal.


Resultado de imagen de eros y psique 



No hay comentarios:

Publicar un comentario